martes, 13 de enero de 2009

conclusió i tancament del blog

L'activitat del blog ha servit per poder explicar algunes utilitats de diferents programes informàtics. Alguns d'aquests programes treballats a l'assignatura de Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació (NTAE) són el Jclic, l'Audacity, el google o el propi blog.

A més a més de ser un lloc on penjar com s'ha fet cada treball, ha servit per penjar un seguit d'informacions d'actualitat educativa.

S'ha de destacar que en aquests mesos hem vist que les capacitats que tenen les noves tecnologies en l'educació són molt més àmplies del que pensàvem. Probablement amb la conferència de l'Anna Pérez ens vem quedar molt sorpresos de que nens molt petits eren capaços d'utilitzar un blog.

Per tan direm com a conclusió, que les noves tecnologies cada dia avancen més i sobretot més ràpidament, per tan sempre hem d'estar al dia (exercim de mestres o no). D'aquesta manera, podrem ensneyar als mes petits com utilitzar aquestes eines educatives tant importants, que des del meu insignificant punt de vista, mai podran substituir als mestres (per la calor humana).


Amb aquesta darrera entrada queda finalitzat aquest blog.

Artur

Notícia sobre la pissarra digital

¿Otro invento? ¿La PDI-table? O... ¿cómo la llamaremos? Nos recuerda algo a surface de Microsoft. Pero la verdad es que nos acercamos a la era de las pantallas táctiles. Tras la revolución del iPhone de Apple se empieza a extender "Lo táctil". Los sistemas operativos se preparan. La principal novedad del proximo Windows 7 será el ser un sistema táctil como característica principal. Ya muchas empresas se deciden por entrar en este nuevo modo de interactividad.

Nuevas tecnologías se intentan perfeccionar en este sentido como la tecnología háptica que permite la capacidad de reconocer los movimientos de los dedos sobre la pantalla. Movimientos e intenciones. El ordenador ha de preveer lo que el usuario piensa hacer. También se empieza hablar ya de la tecnología capacitive que reconoce el contacto del dedo con la pantalla sin ejercer presión. Deberán tener también la capacidad duosense (doble sensibilidad) que significa sensible tanto a la mano como al lápiz. Si podemos mover, girar, escalar una imagen con dos o más dedos a la vez nos acercamos más a la interacción real y además nos ahorramos una barra de botones que antes nos servía para hacer lo mismo pero de una forma muy secuencial.

Noves Tecnologies

Impulsen a Girona un observatori sobre les noves tecnologies de la informació


L'impulsa l'associació d'empreses del sector, l'Aenteg, amb el suport de la Generalitat

EDUARD BATLLE. Girona
L'Associació d'Empreses de Noves Tecnologies de Girona, l'Aenteg, és a punt de presentar un nou observatori, l'OTIC, que estudiarà l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les comarques gironines. L'Aenteg feia temps que preparava aquest projecte, amb la intenció d'enfortir l'associació i al mateix temps unir el sector de les TIC a la demarcació. Entre les entitats que donen suport a l'OTIC hi ha la secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat. Aquest nou organisme serà representat per Marta Morera, que en serà la directora tècnica.


+ Joan Ribas, president d'Aenteg, és qui ha impulsat l'observatori. Foto: EL PUNT
L'objectiu de l'observatori OTIC, que serà presentat en els dies vinents, és convertir-se en un instrument d'anàlisi de la realitat de la societat de la informació a les comarques gironines. Joan Ribas, president de l'Aenteg, feia temps que tenia al pensament aquest projecte, que en els últims mesos ha anat prenent forma a mesura que s'hi han anat involucrant institucions de pes. En total, de moment, són cinc: la secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç, l'Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona. De moment, l'observatori té una pàgina web en construcció, en què explica breument la seva creació (www.otic.cat).

«Es tracta d'una iniciativa que fa temps que treballem i que serà un organisme molt important per valorar a Girona un sector tan emergent com les TIC», explicava Ribas, que professionalment és el director gerent de l'empresa GNA Serveis Telemàtics, una de les més importants d'aquest sector a la demarcació. Ribas agraeix el suport de la Generalitat i dels convenis que ha signat amb la Cambra de Comerç i la Diputació. Aquest últim organisme ja ha fet la primera aportació i ara hi ha pendent tancar un conveni amb l'Ajuntament de Girona.

Ribas també destaca que ja hi ha un grup de treball coordinat amb la Universitat de Girona i que el proper repte ha de ser aglutinar inquietuds que aportin més dinamisme a l'observatori. La seu de l'OTIC estarà ubicada, de moment, a la Cambra de Comerç, tot i que no es descarta que en un futur vagi al parc científic i tecnològic de la UdG.

Informacions debat de Seminari

Debat educació per la ciutadania

Dades a tenir en comte:

www.xtec.cat: Aquesta assignatura té per objectiu promoure el desenvolupament dels valors democràtics, afavorir el coneixement dels drets humans, l’educació per la pau i la solidaritat; impulsant la participació i el compromís dels joves en la societat.

www.pagina26.com: El Consell d’Educació volia que l’assignatura es fes en anglès, per a fomentar l’anglès que molts estudis diuen que l’estat espanyol és un dels pitjors països en nivell d’aquesta llengua.


Possibles arguments a favor:

www.uv.es/soespe/EducacionsCiutadania.htm: Es busca promoure una necessitat bàsica de la societat actual, que és la de la convivència en democràcia. Això es creu perquè hi ha estudis i investigacions que han mostrat l’escassa formació dels educadors professionals en aquesta matèria.

Web dels Joves Socialistes Espanyols: L’educació és un dret constitucional bàsic, que els poders públics han de garantir per a construir una societat social i econòmicament avançada (justa i lliure).
Aquesta assignatura pretén transmetre una valors que afavoreixen la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia. Es vol a més, preparar els joves per a la participació en la vida econòmica, social i cultural, amb actitud crítica i responsable.

http://socialistas-botanico.blogia.com: Però aquesta societat cada dia és més complexa i plural, i és bo per evitar racismes fomentar la solidaritat i el respecte entre els joves, que són el present i futur de la societat.
És una assignatura recomanada per l’Unió europea, que té governs tan de dretes, com d’esquerres.


Arguments en contra:

www.uv.es/soespe/EducacionsCiutadania.htm: Aquesta assignatura si no és ensenyada per experts en termes de filosofia i/o història, no podrà ser de forma adequada.

http://socialistas-botanico.blogia.com: María José Ruiz: L’església i els sectors de la dreta espanyola identifiquen l’assignatura amb l’ideari polític socialista. Diuen que fomentant aquesta tolerància per a tot estem trencant els esquemes de família tradicional i implantant models com podria ser el d’una família homosexual.


Web dels Joves Socialistes Espanyols: Les protestes en contra de que aquesta assignatura acabi dintre del programa escolar són fetes per els sectors eclesiàstics i per els més conservadors.

www.fundaciopersona.org: Antoni Bosch: Com a catòlic considera que l’assignatura manipularà la consciència dels seus fills i no explicarà una educació en que la figura de déu tingui importància, sinó ben al contrari, un ensenyament laic.

www.20minutos.es: Rouco Varela: l’Estat no pot introduir una assignatura obligatòria que tingui per objectiu la formació moral dels alumnes. Perquè els pares dels nens són qui han d’escollir si els seus fills han de rebre una formació religiosa i moral d’acord amb les seves conviccions. Aquesta assignatura, per les seves característiques xoca amb el dret a la llibertat d’ensenyança dels pares.

A més, aquesta assignatura és anticonstitucional, perquè no tolera el dret a la llibertat religiosa i de l’ensenyança.

http://servicios.ceu.es/manifiesto/manifiesto.aspx: El “Manifest contra l’assignatura Educació per la Ciutadania” diu: Es moral, intel·lectual i políticament inadmissible l’assignatura perquè suposa l’adoctrinament obligatori per els nens i adolescents. A més, està incitant a un enfrontament amb certs poders de l’estat.

Amb aquesta assignatura es busca inculcar una ideologia, amb elements com:
a) Busca excloure la cultura catòlica (els seus valors) i augmentar la participació en política, però inculcant el socialisme.
b) Busca canviar la idea de família i persona (acceptant matrimonis homosexuals i veient l’home com un ésser sense ànima).

Actua contra l’article 27 de la Constitució que diu: “Los poderes políticos garantizan el derecho que asiste a los padres que sus hijos reciban la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones”. Això es pot veure perquè destruiran moralment i intel·lectualment als nens, ja que no els permeten tenir una educació religiosa.


Artur

sábado, 27 de diciembre de 2008

Actualitat educativa

Al diari L'Avui va publicar un article sobre l'actualitat educativa, i parla sobre la llengua catalana, un aspecte molt important tenint en compte la situació de diglòssia que apteix aquesta llengua.



L’ús d’un llenguatge musical fresc i melós, vestit amb una gran varietat de ritmes que beuen de diferents estils i estèliques musicals, els han permès trobar en el mestissatge un camí per a l’experimentació i la invenció musical. Sempre amb l’accent posat en un caràcter lúdic, festiu



El secretari de política lingüística del govern, Bernat Joan, s'ha mostrat tranquil davant la sentència que avui ha fet pública el Tribunal Suprem, que confirma el que ja havia dictat el 14 de setembre del 2004 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que obligava el departament d'Educació a consultar la llengua habitual de la família o tutors dels menors en la preinscripció escolar i tenir-la en compte en l'educació infantil i primària. El procés es va iniciar arran d'una denúncia de la plataforma Convivencia Cívica Catalana l'any 2000, liderada per Aleix Vidal-Quadras, que considerava que l'executiu català vulnerava la llei de política lingüística.
Per a Bernat Joan, denúncies com la d'aquesta plataforma pretenen enfonsar el model educatiu del país i "utilitzen totes les armes possibles contra el català, però aquesta sentència no tindrà transcendència i per tant no afectarà el model", perquè "com a molt, posarem una casella de més en els fulls de preinscripció de les escoles", ha assegurat a l'AVUI.CAT. Tot i així, ha insistit que "els intents de tombar el model d'immersió són negatius per al país, a la llengua i al sistema educatiu".
El màxim responsable de la política lingüística defensa que l'executiu català compleix estrictament la llei, i en tot cas, troba que "no és problema que es demani als pares quina és la llengua habitual dels infants. Certament, és important saber-ho perquè si no és el català, necessitaran més atenció". Ara bé, el secretari de política lingüística adverteix que "la veritable intenció de la denúncia de Convivencia Cívica Catalana no és defensar els drets dels nens, sinó pervertir un principi bàsic de l'educació, que és que les necessitats educatives per a un infant que no parli català potser seran més elevades que les d'un catalanoparlant en les fases educatives inicials a l'aula".
Bernat Joan ha recordat el recent informe del Comitè d'Experts del Consell d'Europa sobre llengües regionals o minoritàries, que defensa que el model d'ensenyament que s'hauria d'aplicar a les comunitats autònomes amb idiomes cooficials és el de la "plena immersió". És a dir, que als centres educatius s'hauria d'utilitzar el català, l'èuscar o el gallec com a llengua vehicular

jueves, 11 de diciembre de 2008

comparació entre el llibre de "El tono de la enseñanza" i la pel·licula Mary Poppins

El tono de la enseñanza

Aquest treball parla sobre diferents punts en comú que tenen el llibre escrit per Max van Manen “El tono de la enseñanza” i la pel·lícula protagonitzada per Julie Andrews “Mary Poppins”.

Primerament presentarem el seguit de personatges que apareixen a la pel·lícula, que són per una banda els dos nens (Jane i Michael), que són molt moguts i entremaliats, ja que contínuament s’estan escapant i fent malifetes. Això fa que les seves mainaderes pleguin de la feina, i en quatre mesos n’hagin tingut vàries diferents. Tenen mainaderes perquè són fills d’una família rica en que el pare, un distingit banquer (el senyor Bach, un home amb alt estatus social) i la seva mare, que és la líder de la lluita pels drets de les dones (però a esquenes del seu marit), mai estan per ells ni els hi fan cas (sumant-li que la mare els hi permet tot, i el pare no es pari a dedicar una estona als seus fills. Busquen una nova mainadera, i agafen a Mary Poppins, una dona amb poders màgics i una gran experiència amb la canalla. A partir d’aquí viuran fantàstiques aventures amb Bernd, un home que coneix a la protagonista des de fa molt de temps, i amb qui ja ha viscut vàries situacions màgiques.

Fent referència al llibre, direm que els nens, Jane i Michael, fan entremaliadures tan sols per fer-se notar, degut a com bé diu el llibre, el nen necessita que se’l observi i fer-se notar. Si no és així, el nen buscarà diferents situacions en les que obtingui aquesta atenció per part dels pares. Un cop arriba Mary Poppins això canvia, perquè malgrat sigui molt estricte amb els horaris i amb tot el que s’ha de fer, es senten recolzats, estimats i sobretot escoltats.

Van Manen al llibre ens explica que quan compartim la vida amb un nen, no podem evitar convertir-nos en un exemple. En el cas de la pel·lícula, els dos nens estaven mancats de referents en qui ficsar-se, ja que mai rebien l’atenció dels seus pares i les mainaderes que havien tingut no tenien relació amb ells, sinó que anaven a partir d’ordres. Per el sr. Bach, la disciplina era fonamental per a l’educació dels seus fills, i vol que siguin el seu reflexe (com bé diu el llibre, per algunes persones, educar als fills es converteix en una intenció interessada i narcisista). Vol disciplina fins a tal punt, que no arriba a ells, no sap ni com són, ni què pensen i com diu el llibre quan parla del nen que no vol tocar el violí perquè el forcen, si cantem o juguem amb ell, arribarem a ell, fent que l’hi vingui de gust tocar el violí, i en el cas de la pel·lícula comportar-se com cal. No s’ha de confondre l’excés de disciplina que exerceix el pare, amb permetre que per ells mateixos creixin com a persona, i marcant-los tan sols quan calgui, com fa la mainadera.

Mary Poppins mai intenta fer de mare als dos nens, ja que com diu el llibre de Van Manen, els pares són els únics que poden contemplar i cuidar als nens amb ulls autènticament paternals (malgrat en el cas de la pel·lícula, fins al final no sigui així); però si educar-los, i mirar de suplir aquest buit que deixen els pares, ja que com també diu en el llibre el professor també té una relació molt personal, malgrat ecisteixi un distanciament que converteix Mary Poppins en un observador pedagògic especial.

Al final de la pel·lícula, el que trobem, és que el pare ja no va tan obsessionat en l’orde, la disciplina i la rigorositat de la vida, sinó que a après, que a la vida es pot ser feliç amb petits detalls. Aquests són els que fan que els seus fills siguin feliços, i tot això canvia a partir de observar com una dona pobre és feliç donant de menjar als coloms per dos penics; i en canvi, els seus companys de feina i caps del banc tenen un gran sarau, tan sols perquè volen els mateixos dos penics per invertir-los i fer fortuna. El sr. Bach el fan fora de la feina, oblidant-se que aquesta família ja fa dues generacions que treballa amb ells, i ell, en comptes de sentir-se malament, recorda que la felicitat resta en les petites coses, i no en les grans fortunes.

A partir d’aquí, el pare anima a la mare a gaudir amb els seus fills d’enlairar un estel al parc, i allà és quan els nens, gaudeixen de l’amor i el carinyo paternal. Perquè com es diu en el llibre, si no estem compartint vivències amb els fills, perdem la oportunitat de veure i escoltar realment a aquest nen.



En Mary Poppins trobem aspectes explicats a classe de l’educació no formal, com pot ser la intenció d’educar, sense tenir normatives que provinguin d’instàncies externes. D’aquesta manera, no hi ha un programa establert, però busca en cada moment un aprenentatge que s’adeqüi amb la realitat i interessos dels nens.

Tractament del so digital

Aquí tenim la pràctica sobre el so digital, i consisteix en escollir una cançó i modificar-la afegint una entrada de veu o afegint el tros d'una cançó dins. Després s'ha de guardar l'arxiu en format mp3, i posteriorment introduir-lo al www.goear.com, que és un servidor en el qual pots penjat les cançons que vulguis. Posteriorment des d'aquest servidor la penjarem al blog. Per a fer tot això, el procés és el següent:
Cal baixar-se el programa Audacity. Si ja el teniu, engeguem el programa i obrim una cançó. Seleccioneu el fragment que es vol modificar i amb el botó efecte, fem una escala de volum de menys a més. Posteriorment, introduirem un tros de cançó a dins de l'espai buit, i tindre la feina feta. Després hem d'apretar a "exporta com mp3", i quan ja l'haguem guardat, la pujarem al servidor abans citat. Allà obtindrem un codi, que és el que posarem al bloc per poder penjar la cançó.

Pràctica:



Cançó original: